El divendres a l’obrera es va dur a terme la primera part dels actes entorn els paratges naturals de Castelló: La Font Amarga i El Castellet, organitzats per l’Assemblea de Joves, les regidories de cultura i medi ambient i l’I.E.S Vicent Gandia. El diumenge de matí coneguérem el nou sender pels barrancs i pujarem al Castellet per descobrir patrimoni natural i històric.
Xarrada a l'Obrera
La primera part de la xerrada, a càrrec de Joan Ramon Murillo (biòleg i regidor de Medi ambient), ens va mostrar les actuacions fetes a l’entorn de la Font Amarga amb una presentació dels primers esborranys del projecte, fotografies de les obres com per exemple el soterrament de l’antiga piscina i l’eliminació dels vestuaris creant un pàrquing per no alterar l’espai protegit i la canalització de l’aigua sobrant o la neteja del barrancs. Cal dir que el paratge municipal protegit de la Font Amarga és com si diguérem l’espai verd del nou polígon industrial. Segons la llei valenciana s’ha de construir tants metres de zona verda com metres de nova industria s’hi edifique, però en compte de tenir aquestos metres de zona verda al mig del polígon l’ajuntament va fer les gestions pertinents per declarar la zona verda al paratge de la Font Amarga i obtenir així un lloc verd, natural i emblemàtic per al
s castelloners declarant-ho posteriorment paratge municipal protegit, el nostre particular parc natural. Els metres de zona verda restants després de protegir l’extensió de la Font Amarga s’han deixat al polígon però a l’àrea sobre les troballes de l’època romana per a futures excavacions. Així també ens va explicar amb tot detall la creació del sender pels barrancs que voregen El Castellet amb llocs coberts de verd, pontets i salts d’aigua..., sols falta l’aprovació de l’homologació i senyalitzar.
Joan Ramon va dedicar una gran part del seu col·loqui al Limonium mansaneatianum, espècie endèmica (no es troba a cap altre lloc del món) de Castelló, Manuel i Xàtiva. Aquesta menuda espècie de planta herbàcia viu a terres amb molta sal (Les Salines, La Font Amarga) i per això la trobem a una àrea tan concreta. L’espècie va ser catalogada pel botànic Josep Mansanet i Mansanet als anys 40, trobada a Guadassuar, aquella població de plantes va ser extingida per l’activitat rural i industrial. A mitjans dels 90 va ser redescoberta als termes de Castelló, Manuel i Xàtiva a una àrea de tan sols un km2. Al nostre poble la trobem a set àrees formant set subespècies. Donat el seu baix nombre i l’espai que ocupa es pot considerar en perill d’extinció i per això el Limonium m. està dins del programa Genmedoc, reserva genètica (llavors) de l’àrea mediterrània, així també com al Jardí botànic de València. Es va dur a terme una replantació amb més d’un centenar d’exemplars de les set subespècies a les seues àrees respectives i es van rodar i senyalitzar les seues ubicacions. Malauradament, després de tant d’esforç per conservar els nostres tresors naturals, algunes cordes van ser tallades per alguns amants del motor no conscienciats, per passar amb els vehicles per les zones protegides. Per una altra banda, donat el nombre de gent que li agrada els esports de rodes a Castelló hi manca algun lloc habilitat per a això prop del poble, així i tot és destruir una espècie protegida i el seu entorn. Per totes aquestes raons s’està duent a terme la declaració de màxima protecció a la UE, microreserva de flora.
A la seua intervenció Alfred Gregori (regidor d’urbanisme i alcalde) va començar parlant sobre el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU), pendent d’aprovació dos anys a conselleria. Així ens va explicar que el PGOU és la distribució del terme per als diferents usos com ur
banisme, indústria, espais naturals, carreteres,... delimitant-los per al futur. En aquest nou pla es contempla La Font Amarga, La Gola i el Castellet com llocs naturals protegits. Mentre els dos primers ja estan en procés de recuperació el Castellet és de propietat privada. Ací entra en joc l’urbanisme, segons la nova llei valenciana d’urbanisme aquell que vullga urbanitzar a una zona haurà de comprar els mateixos m2 de sòl urbanitzable com de verd i donar el sòl verd a l’ajuntament. Segons açò quan un promotor vullga urbanitzar a Castelló l’ajuntament podrà escollir la zona que més crega convenient i seria El Castellet començant pel cim, passant a ser espai protegit. Per tant l’adquisició d’El Castellet depèn del mercat immobiliari. Finalitzada la xerrada va arribar el torn de preguntes on els veïns del poble feren saber les seues inquietuds i coneixements amb bones intervencions que completaren la informació al voltant del tema.
Senderisme per la Font Amarga i El Castellet
El diumenge a les nou i mitja del matí uns seixanta veïns de Castelló i rodalia de totes les edats i algun gos, carregats amb motxilles i barrets de palla, varem iniciar la marxa cap a la nova senda dels barrancs i la pujada a El Castellet des de la vella fàbrica de paper amb una vist
a del riu Albaida ple de vida, acompanyats per Joan Ramon Murillo i Lidia Castan (arqueòloga i especialista en patrimoni). Entrarem al barranc d’Escuriet i recorreguérem el seu fons de cudols polits i parets de boscatge. A l’estona deixarem el barranc i ens dirigirem cap al Castellet per la cara sud amb menys vegetació i menys pedres soltes. L’ascens deixà sense alè a més d’un donat la seua pendent. A dalt esmorzarem els entrepans que dúiem mentre podíem albirar tota la Ribera, Santa Anna, els meandres i illetes de l’Albaida, una vista estratègica a l’edat mitjana. A dalt Lidia Castan ens va fer una explicació de la història: el primer assentament pot ser de l’època del bronze. Un assentament considerable que per el perímetre de les restes de la muralla d’aquella època podria ser un jaciment de
prou importància, de la muralla del bronze queda algun tros en peu. Les restes més visibles, com les restes de la torre redona que es veu des de baix, són d’època musulmana. Lidia Castan, que ha fet un treball d’investigació sobre El Castellet, ens va mostrar in situ les diverses estructures que per a sorpresa de tots els excursionistes eren més de les que esperàvem. A més el cim i les vessants estan plenes de restes de ceràmica i teules, fins i tot policromada i vidriada islàmica, de totes les èpoques en que ha estat habitat. El conjunt arqueològic d’El Castellet, a més de la torre redona i les restes de muralles refetes pels musulmans, consta d’una altra torre quadrada a l’altre extrem del pla del cim del turó, les restes d’una cambra, una torre-aljub (queda l’aljub) pròxima a la torre redona i el més interessant, dues torres bessones a mitja altura conegudes popularment com els aljubs. Aquestos aljubs són realment d
ues torres d’una mateixa base de mida considerable, segons la teoria de Lidia podrien ser les portes del castell i com un veí ens va dir allí mateix, la senda tradicional de pujada al castell discorre al davant. Aleshores, amb un estudi arqueològic, poden ser les portes del castell i l’antiga senda baixa fins la cara nord d’El Castellet, al costat del riu Albaida oposat a Senyera, on podria estar l’antic assentament del primer Castelló. El lloc dels aljubs és de difícil accés i no hi ha camí, cal anar amb cura. El Castellet apareix al Llibre dels Feits de Jaume I el Conqueridor i va ser un dels castells de Xàtiva. D’importància per als cristians durant al setge de la capital de La Costera. La història d’El Castellet va acabar al 1359 quan Pere el Cerimoniós va manar enderrocar-lo abans no caigués a mans castellanes durant la guerra contra Castella, ja que l’exèrcit enemic s’acostava i podia aprofitar la fortificació.
De nou baix re
prenguérem el camí pel sender dels barrancs verds i frescos per sota pontets i canyes, un sender que es podria fer fins al mes d’agost. Pujàrem per unes escales de fusta i ens dirigírem cap a La Font Amarga on vérem les actuacions fetes, i ens refrescàrem, pocs van beure. Joan Ramon ens va guiar per les zones protegides on estava el Limonium m. i ens va ensenyar les florescències que ixen en aquesta època de l’any, prou més grans i vistoses que la mateixa planta. Arribant l’hora de dinar començarem a baixar de nou a la fàbrica de paper cansats, satisfets i conscients dels nostres orígens i patrimoni natural que cal defensar i conèixer, ja que conèixer el teu poble és estimar-lo.
Escrits
